IO SATVRNALIA!

Com ja comença ser costum a l’institut, els alumnes de llatí de 4t, com a bons romans que són, el passat 17 de desembre van celebrar les Saturnalia, les festes relacionades amb el solstici d’hivern i també les preferides dels romans. I sabeu per què? doncs perquè, entre d’altres coses, en aquestes s’invertia l’ordre social (els esclaus podien menjar a taula amb l’amo i parlar-los de tu a tu sense represàlies, les escoles, les botigues i els judicis s’aturaven i els presos sortien de la presó), hi havia gresca i xerinola al carrer, grans tiberis i excessos amb la beguda, rifes, es jugava a jocs d’atzar (prohibits durant la resta de l’any), es feien regals a la gent estimada, es menjava també un dolç que tenia amagada una fava seca dins que convertia a qui li tocava en princeps saturnalicius (el rei de les saturnals)… Us sona? és l’origen del nostre Nadal i alhora una barreja amb Carnestoltes.

Com ho vam fer?

Primerament, vam alliberar el déu Saturn del temple (un alumne) i el vam acompanyar en processó fins la zona del pati on faríem el banquet. Allà, li vam oferir un sacrifici (una alumna va fer de víctima) i així vam donar per començada la festa. Va arribar llavors el moment de l’intercanvi de les figuretes de fang (sigillaria), les quals havien preparat abans a l’aula, per tot seguit jugar a jocs d’atzar, triar el prínceps i coronar-lo amb una corona feta amb flors, branques i fulles dels arbres del pati i, finalment, el moment més esperat de tots… EL BANQUET!!!

Així doncs, que per molts anys podem seguir cridant IO SATURNALIA!!!*

* Crit de les festes. L’equivalent al nostre “glòria a les santes!”