Finalista, ¿te das cuen?

La Maria Villares, alumna del Thos i Codina de 2n de Batxillerat, ha quedat entre els 10 finalistes al “XIV Premi UPF al Millor Treball de Recerca de Batxillerat en l’àmbit de les llengües i el llenguatge”. El passat 19 de maig, la Maria Cano, com a directora, en Dídac Giné, com a coordinador de batxillerat i en Raúl del Valle, com a tutor del seu Tdr, van acompanyar la Maria a l’acte de lliurament de premis que va tenir lloc a l’auditori del campus que té l’UPF al Poblenou.

Els docents de l’àmbit lingüístic estem acostumats a veure com els i les millors alumnes des del punt de vista acadèmic, a l’hora de triar el tema del seu Treball de Recerca a Batxillerat, es decanten de manera reiterada cap a la vessant científico-tecnològica. 

Més enllà del descrèdit social que han patit les humanitats durant les darreres dècades, aquest fet respon també segurament a una falsa creença molt instal·lada a la societat: la divisió epistèmica entre ciències i lletres i l’atribució de les matèries de l’àmbit lingüístic a aquest segon grup, les lletres, que té en general poc prestigi social.

La lluita contra aquest prejudici ha estat, des que vaig començar a fer classe, un dels meus cavalls de batalla: la lingüística és ciència i, com a tal, és possible fer un treball de recerca en l’àmbit de les llengües que constitueixi una recerca científica amb totes les seves lletres. En aquest sentit, d’ençà que sóc al Thos i Codina, cada curs proposava, com a temàtica pel TDR, portar a terme una investigació sociolingüística relacionada amb la figura de Chiquito de la Calzada i l’impacte que va tenir la seva manera de parlar sobre la llengua castellana. 

Afortunadament, cada curs veia passar l’elecció de temes pel TDR per part dels i les alumnes sense que ningú triés la meva proposta. I dic “afortunadament” perquè aquesta no elecció reiterada ha acabat permetent que fos la Maria Villares, una de les millors alumnes que he tingut mai, qui la triés i qui, de manera magistral, la fes seva des d’un bon principi duent a terme, tant a la part teòrica com a la pràctica, una gran feina que, a més, ha sabut plasmar després a la seva memòria d’investigació amb una prosa que, m’atreviria a dir, no té gens a envejar-li a la d’una escriptora professional.

I, perquè es pugui comprovar que això que dic no és “amor de tutor”, us deixo llegir un extracte de la justificació del seu treball tot animant-vos a llegir el treball sencer, al qual hi podreu accedir clicant a l’enllaç que trobareu al final d’aquesta notícia:

“Desde el momento en que leí el título de este trabajo de investigación, supe con certeza que me decantaría por escogerlo. Personalmente, todo lo que orbita alrededor del lenguaje me maravilla, pero, además, este trabajo me resultó particularmente llamativo, ya que me es especialmente atrayente indagar cómo alguien, sin pretenderlo, pudo revolucionar de manera inverosímil el lenguaje. Es interesantísimo analizar la preservación que ha experimentado su amplio universo lingüístico; el por qué y de qué modo se ha perpetuado.

Si echamos la vista no muy atrás, allá sobre el 1995, había una parte considerable de la sociedad española integrando el sufijo “-r” al final de casi cada vocablo que empleaban. Esto se produjo como resultado de la monumental influencia que desencadenó en ellos el gran Chiquito de la Calzada. Probablemente, por aquel entonces no se le otorgaba demasiada importancia a que todo el mundo pareciera gaznápiro al hablar, pero, desde mi perspectiva actual, me resulta inaudito que alguien haya sido capaz de tener tantísima influencia en el lenguaje. 

Además, otro factor que hizo que optara por seleccionar este tema, es el hecho de que, desde temprana edad, he estado presenciando cómo mi padre emulaba a Chiquito de la Calzada, proclamando algunas de sus expresiones más comunes como “fístro”. No obstante, nunca me había dado por preguntarle de dónde provenían tales vocablos, porque, es más, en un primer momento suponía que eran términos como muchos otros de uso frecuente en el lenguaje de jerga. Por eso, hasta el día en que me comentó su origen, no supe de la relevancia de estas palabras. Así que, como hace relativamente poco que soy conocedora de su existencia, me resultó aún más interesante llevar a cabo este trabajo.”

Per continuar llegint… Fistro pecador de la pradera