L’alumnat de 1r d’ADFI participa als tallers “Com ser un bon empresari” i “Marketing Digital”

El passat Dimecres 26 de Febrer, els alumnes de primer d’ADFI vam anar a la Universitat TecnoCampus per tal de realitzar dos tallers, amb una durada aproximada de dues hores cadascun.

La primera xerrada va estar a càrrec d’un dels professors de la mateixa universitat, en Jesús. En un començament, va fer una breu presentació i ens va explicar la seva trajectòria professional i acadèmica. Comentava que, des de ben petit, li apassionava tot el món de la física i de la neurociència, però que no es va poder endinsar professionalment dins d’aquests camps perquè no tenia les habilitats necessàries; explicava com imaginava el seu futur, que no seria pas com a venedor comercial, ja que era una persona molt tímida i això li repercutiria negativament a la feina; així que després d’un bon bagatge, va decidir estudiar psicologia. Actualment treballa com a professor de Recursos Humans i la idea principal que vol transmetre, precisament és aquesta: S’han d’enfocar els nostres objectius laborals, no només en aquelles àrees que ens agraden, sinó també en aquelles on posseïm les aptituds necessàries per tal de poder dur a terme les tasques
requerides a cada professió.

Tot seguit, ens va parlar sobre les negociacions i la importància de saber negociar. Segons ens deia, existeixen dos tipus de negociadors: El negociador blau i el negociador vermell. Per esbrinar en quin dels dos perfils ens identifiquem més, vam haver de contestar un petit test (majoria de respostes vermelles: negociador vermell, majoria de respostes blaves: negociador blau). Per saber-ne més, ens va proposar una dinàmica, al meu parer molt divertida. Consistia en negociar prèviament un acord, amb el company del nostre costat, sobre quin dels dos (en un hipotètica situació) ascendiria a Director/Directora dins d’una empresa imaginària. A partir d’aquí, agafàvem cadascun dues monedes (una gran i una petita) i posàvem una a cada mà. Amb les mans tancades i a l’esquena, avançàvem un braç, i de manera conjunta tots desvelàvem què hi havia al nostre palmell. Cada moneda ens sumava una puntuació o ens la restava, i ens demostrava si realment tot allò que s’havia acordat en un principi s’havia respectat o no. Cal dir que hi van haver moltes traïcions! Segons la puntuació obtinguda, s’ascendia a Direcció, es continuava com a treballador/treballadora o s’acomiadava de l’empresa. Es van realitzar un total de tres rondes, destacant detalls clau dins les negociacions com són els acords per escrit, ja que d’aquesta manera ens podem assegurar l’acompliment del pacte en qüestió. La dinàmica va finalitzar amb les característiques que posseeix cada tipus de negociador, abans esmentats. Per exemple, els negociadors blaus, són persones que busquen la satisfacció de totes dues parts, i fins i tot, en algunes ocasions, prefereixen perdre una mica per a poder guanyar més endavant; aquest tipus de perfil és ideal per a negociacions amb una relació de llarga durada. En canvi, els negociadors vermells són aquells que faran tot allò necessari per a guanyar sempre; imprescindibles en negociacions puntuals i esporàdiques, sense cap probabilitat a que la relació perduri en el temps.

Per acabar el primer taller, vam veure tres vídeos, dos d’ells demostraven que no veiem amb els nostres ulls, sinó que veiem amb el nostre cervell. És ell qui transforma en imatges la llum que percep l’ull, i, encara que sembli que aquestes imatges les veiem en temps real, no és així: ja formen part del passat. El tercer vídeo feia referència a què és el que realment volem veure, és a dir, que moltes vegades centrem la nostra atenció en un aspecte o aspectes determinats i, derivat d’aquesta focalització, no som capaços de veure més enllà. A destacar l’entusiasme de cada explicació i de tot el que es volia transmetre, consells tan importants com el d’estimular el nostre cervell per tal d’aprendre, sigui quina sigui la nostra edat i independentment del punt de la vida on ens trobem, amb l’objectiu de renovar-nos acadèmica i professionalment.

Després del petit descans que vam gaudir, va començar la segona i última xerrada, de nou impartida per un professor de la mateixa universitat, l’Àlvar. Aquest taller tractava de Màrqueting, que va iniciar també amb una breu presentació sobre la trajectòria, gustos i aficions del ponent. Va ser una estona entretinguda i molt dinàmica, on tots vam haver de col·laborar amb les nostres aportacions en els diferents aspectes de les temàtiques tractades, rebent com a premi un petit caramel. Es va parlar sobre les principals característiques que ha de tenir una bona campanya publicitària o de Màrqueting a l’hora de promocionar un producte, com són les quatre “P” (Producte, Preu, Punt de venda i Promoció), posant molt d’èmfasi a la importància d’aquests: Per què consumim un producte “x” en un moment determinat? Mitjançant una anècdota de l’Àlvar ho vam entendre. Comentava que va arribar a pagar fins a 20€ (i de bon gust) per una Coca-cola després de realitzar un gran esforç físic a l’únic bar que hi havia en kilòmetres: al ser l’únic punt de venda i no tenir competència, es pot establir un preu relativament car a un producte molt comercial ja que es vendrà de totes maneres. Un dels altres  temes tractats va ser les noves estratègies de Màrqueting, que pretenen trencar amb els antics mitjans de propagació, per tal de que sigui el propi consumidor el qui se senti atret amb la campanya, i hi participi activament en aquesta. Ja han quedat enrere aquelles campanyes de publicitat que intenten aclaparar l’atenció dels possibles consumidors/consumidores de manera tosca i pesada: Ara és l’era de les xarxes socials.

Tot seguit, es va fer un petit anàlisi d’empreses i marques que tenen actualment molt d’èxit, esbrinant què els diferencia dels seus competidors i quines tècniques de promoció utilitzen per a captar més adeptes i potenciar la seva venda. Una d’aquestes empreses va ser Deliveroo, pionera en el seu sector, que va impulsar el lliurament de menjar a domicili arreu d’Europa. Tot i que, personalment, estic en contra d’aquest tipus d’empreses que generen els seus beneficis precaritzant les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores, s’ha de destacar l’enginy en el seu funcionament empresarial, substituint les motocicletes per bicicletes (més ràpides, més ecològiques i amb un cost menor).

Per finalitzar, se’ns va proposar realitzar una campanya per a publicitar dos productes diferents: unes maraques cubanes i un peluix. Per grups, vam haver d’exposar les nostres idees i explicar com utilitzaríem les xarxes socials per a que el nostre producte arribés a més persones i així augmentar les seves vendes. Un cop acabades totes les presentacions, es va decidir que tots érem guanyadors ja que cap de les propostes destacava de la resta, encara que com diu la dita “el més important és participar” i, participant, vam passar un matí d’allò més interessant. Crec que la jornada va ser molt positiva per a tots nosaltres i que, lluny d’aprendre nous conceptes i prou, ens vam enriquir d’experiències i coneixements, fent-nos una mica més savis i impulsant-nos a nous projectes i nous reptes.

Iria Cerdeira, ADFI 1 M01 Comunicació escrita