El dijous, 25 de febrer de 2021, van venir dos representants de la Junta Arbitral de Consum de Mataró, per a oferir als alumnes dels cicles d’Administració una xerrada sobre les reclamacions que els usuaris realitzen en els organismes que l’Ajuntament destina per aquest fi: la junta arbitral de consum i l’oficina municipal d’informació al consumidor.
Es va explicar, durant la xerrada, les diferències que hi ha entre cadascuna d’elles.
L’oficina de consum és un servei gratuït, que té com a objectiu defensar els drets dels consumidors a través de la informació, la formació i l’orientació en la resolució de conflictes. Aquest organisme actua com a mediador, és a dir, intenten resoldre els conflictes extrajudicialment mitjançant el diàleg entre el consumidor i l’empresari.
Aquest procés és voluntari, no garanteix que el desacord es resolgui. La mediació es pot abandonar en qualsevol moment, sense conseqüències.
Cal destacar que poques d’aquestes mediacions es resolen, ja que en tractar-se d’alguna cosa que es pot abandonar, les empreses no ho prenen de debò. El client acaba més frustrat del que ja estava.
Això pot servir, si molta gent reclama a una mateixa empresa, s’exerceix una gran pressió i pot ser que vagi un inspector des de l’ajuntament per a comprovar què està ocorrent.
Mitjançant aquest organisme, l’empresa no serà sancionada, simplement, es posaran en contacte amb totes dues parts per a esclarir els fets i intentar arribar a un acord.
D’altra banda, es troba la Junta Arbitral que ofereix, tant a empresaris com a consumidors una via de resolució de conflictes ràpida, eficaç i econòmica.
Aquí s’utilitza l’arbitratge, que consisteix en un sistema de resolució extrajudicial de conflictes gratuït, vinculant per a les dues parts. Això evita anar a judici i es resol de forma molt més ràpida.
El problema d’això és que poques empreses s’adhereixen a aquest sistema arbitral, ja que les empreses pensen que els beneficia més als seus clients que a ells mateixos. No obstant això, aquest servei és gratuït i ofereix uns certs avantatges a l’empresari com el distintiu que la diferència d’altres empreses i a més, ofereix una garantia de qualitat i seguretat per al client.
Es va explicar també que aquests organismes són exclusius per a les relacions entre consumidors i empresaris. No es poden reclamar o denunciar problemes de compres entre particulars.
Es va insistir que els fulls de reclamacions són impresos que les empreses tenen l’obligació de tenir i lliurar als usuaris que la sol·licitin.
En cas de no disposar de fulls de reclamacions en l’establiment o de negar-la-hi a un consumidor, podria incórrer en una infracció als drets del consumidor i podria ser sancionat amb una multa de fins a 5.000 euros. A més, si el consumidor insisteix a sol·licitar el full, pot avisar a la Policia Local i fins i tot arribar a detenir a l’empresari, si es manté en la seva negativa.
Finalment, cal destacar que els que més reclamacions o denúncies posen són les persones majors. Els joves no solen fer aquest tipus de gestions.
En resum, existeixen dos tipus d’organismes que, tant consumidors com empresaris, han de conèixer i dirigir-se a ells quan hi hagi qualsevol desavinença o conflicte. La informació és poder i moltes empreses s’aprofiten de la desinformació del client per a beneficiar-se a la seva costa.
No cal deixar que ningú s’aprofiti de nosaltres.
Vanesa Martínez Bonaque CFGS 1er Administració i Finances