Hola, Thos! Us escric des d’Alemanya, on ja fa uns dies que visc aquesta experiència tan increïble. Rheine (la meva host city), és una ciutat petita, però encantadora, amb cases tradicionals que semblen de conte i gent molt amable. Tot i això, he tingut algun xoc cultural que m’ha fet adonar que el caràcter alemany pot arribar a ser molt diferents de l’espanyol!

Els horaris aquí són… diferents! Esmorzen súper aviat, sopen abans de les 19h i el sopar és molt lleuger, sovint amb embotits, formatge i pa. A vegades trobo a faltar un bon plat calent de sopa al vespre, però tot el que he menjat fins ara estava superbò!
L’idioma és tot un repte. Tot i que ja sabia una mica d’alemany abans de venir, aquí parlen molt ràpidament i amb un accent peculiar. Això sí, cada vegada m’atreveixo a parlar i la gent m’entén, em fa molta il·lusió!

L’Emsland Gymnasium (l’institut) és bastant diferent: les classes són més formals, es dirigeixen als professors per “Senyor” i “Senyora”. Els alemanys tampoc xarren durant la classe tant com al Thos i Codina, de fet aquí hi ha un silenci sepulcral quan el professor parla!
Trobo a faltar algunes coses, com els patis amb els meus amics i els riures a classes com tutoria, però també estic fent nous amics. Els alemanys al principi semblen molt reservats, però quan els coneixes són supersimpàtics! A més, m’intenten parlar en espanyol i és molt divertit veure’ls intentar-ho!

He après a gaudir dels petits moments. Passejar pel riu Ems, menjar Brüchen calents o fins i tot entendre un diàleg complicat són coses que em fan sentir tranquila i feliç.
Gràcies per llegir-me, i espero que tot vagi genial allà! Ja tinc ganes de tornar i explicar-vos mil anècdotes més. Fins aviat! 💌
Abril Adsuar